Quant a la conclusió d'aquesta assignatura voldria destecar qualcuns moments importants que he pogut veure i experimentar. En primer lloc he conegut a persones noves. La majoria eren de 4º de carrera tot i això m'agradat relacionar-me en persones que tenen opinions diferents i que raonan i donen altres punts de vista. M'agradava molt quan a classe sortia un tema per fer una mica de debat. Era interessant poder veure els diferents punts de vista. En segon lloc voldria destacar la cridada que li vàrem fer a na Aroa, una nina de INEDITOS i la videoconferència que vàrem fer-li. Em va fer valorar més el que tenc al dia a dia, la sort que tenc d'estar sana i no patir malalties greus. Pens que les persones VOLUNTARIES que treballena INEDITOS tenen una vocació excepcional, molt de valor, força i sobretot paciencia i amor. Són admirables A més voldria comentar la visita d'en Carlos i la seva mare. Aquesta visita em va ajudar molt a entendre a persones amb els mateixos problemes. Em va agradar molt la constància de la seva mare. Va donar exemple com a mare excepcional. Finalment el dia de les exposicions dels nostres treballs va estar bastant bé ja que va ser divertit realitzar l'exposició en diferents "racons" on cada equip havia d'anar rotant fins acabar de veure tots els treballs. Destacar que aquesta metodologia feia més fàcil i divertida una presentació i trancava amb les exposicions tradicionals on tot els alumnes de l'aula escolten el que diu un grup mentre la mestra evalua. Aquesta assignatura ha estat molt interessant. Et pots adonar demoltes cosses que ignoram i que per desgràcia i són. Hi ha una frase que m'encanta i diu " compartir és vivir", compartir els nostres sentiments, les nostres sensacions, valors actituds, coneixaments etc es viure i serà mijor si sóm feliços ajudant als altres.
Si seguim les idees inclusives exposades anteriorment, podem destecar com utilitzar la pràctica a les escoles de"Dos mestres per aula la qual és una pràctica que afavoreix a TOTS. Teixidor (2008) va explicar que la possibilitat de poder ser dos mestres per aula es presenta com a una innovació dins els centres educatius amb un alt grau com a factor de mijora. He volgut destacar aquesta pràctica perque he pogunt viure l'experiència d'aquesta pràctica dins el centre Nuestra Senyora de Montesión. Des del primer moment, em vaig adonar que els aprenentatges es fan molt més comprensibles i els alumnes amb NESE es troben en un bon ambient educatiu. Cal destaar que els mestres ajuden de forma molt més significativa a tots aquells alumnes que tenguin o no dificultats i responen davant s'explicació i la realització de les activitats dutes a terme dins l'aula, d'una forma molt més organitzada i conjunta on no només existeix una única persona per poder controlar el grup-classe, hi ha més.
Referències: Teixidor,J. (2008). Desdoblar? o dos docents a l'aula?
Si ens fixem, des de ben petits qualificam als alumnes amb unes avaluacions. Aquestes avaluacions variaran al llarg del temps i amb el pas dels anys durant l'etapa escolar, l'institut etc.
Quantes vegades hem pensant que ens estan avaluant de coses que realmente son absurdes, poc significatives i molt repetitives ? L'alumne arriba aprendre realment el que sel's hi demana?
Des del meu punt de vista, aquestes avaluacions que han estat creades de forma ràpida i sezilla, formen part d'un sistema tancat on l'alumne no acaba aprenent el que realmente volem que aprengui.
Hi ha avaluacions que,estèticament estan molt bé pero que portades a la pràctica, no són factibles.
Per aquest motiu, Neus San Martí explica en aquest video, com ha de ser una avaluació de qualitat:
VIDEO: AVALUAR PER APRENDRE.
L'avaluació ha de servir per aprendre. Tal i com explica N.Snt Martí (2010) "Aprendre a avaluar-se és una de les condicions bàsiques per aprendre a aprendre" (p.5) Els alumnes aprenen quan s'autoavaluan i per tant, quan ells mateixos poden veure quines son les seves errades. No obstant el mestre també pot treballar la avaluació des de diferentes perspectives. Una d'elles seria la rúcbrica.
Des del meu punt de vista, pens que la rúbrica és un sistema totalment just a l'hora d'avaluar a totes les persones amb les mateixes condicions d'igualtat i que, per tant,evaluar-les partint de la inclusió.
Es col.loquen uns ítems on s'explica que es el que ha presentat l'alumne i diferentes caselles o s'exposa si s'ha treballat poc, a vegades, bastant, molt....
Això seria un exemple encara que podem confeccionar la rúbrica al nostres gustos i/o preferències.
Exemples de rubriques :
Referències: Sanmartí, N. (2010). Avaluar per aprendre. L’avaluació per millorar els aprenentatges de l’alumnat en el marc del currículum per competències. Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació. Direcció General de l’Educació Básica i el Batxillerat.Recuperat de : http://blocs.xtec.cat/axadrassanes/files/2014/12/avaluar_per_aprendre.pdf
Després d'uns dies reflexionant com va ser la pàctica sobre quin és el concepte d'infant des del meu punt de vista, m'agradaria recalcar qualquns punts importants que, al llarg de l'assignatura he pogut observar i modificar la meva visió sobre aquest concepte.
El dia que vàrem realitzar la pràctica explicant el concepte d'infant de forma subjectiva en el Padlet, no tenia una idea clara i concisa sobre quina seria la meva definició. Em basava en les meves experiències personals amb els infants i tot el que havia vist fins ara referent als cursos anteriors.
Aquesta va ser la meva definició:
"Para mi, el concepto de “niño” es una concepto amplio que abarca varias definiciones.
Por un lado un niño es un persona menor de edad.
Por otro lado un niño es aquella persona de edad temprana capaz de aprender y mejorar día a día para crecer. Además cada niño deja de serlo según su nivel madurarivo,físico, y segun la edad.
Las experiencias personales son muy inportantes para poder entender las capacidades de los niños a la hora de resolver un problema y encontrar una solución con la cual, madurara evolutivamente."
Des del meu punt de vista, no penso que la definició sigui del tot incorrecte ja que molts dels conceptes definits coincideixen encara amb el meu pensament i la meva opinió personal.
Tot i així, puc dir que ara que som més conscient i que he après durant tot el que duim amb l'assignatura, puc dir que, des del meu punt de vista, un infant es :
És
un individu que es situa en la primera etapa de la seva vida fins arribar a la
adolescència. Tot nin, té el dret de poder assolir una educació de qualitat per
tal de poder conduir el seu pensament, coneixement i els seus valors cap a uns
bons principis de l’aprenentatge. A més, és important atendre a tots els nins
des de la diversitat, és a dir, educar per igual a tots els alumnes encara que tinguin
o no una discapacitat, problema, dificultat, transtorn...
Els alumnes NESE ( alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu) són aquells formats per els alumnes NEE, DEA, AC, CP/HE. Tot i que es cataloguin com alumnat NESE, cal destecar que no són diferents als altres, tots som iguals y amb característiques distintes entre noltros. Hi ha persones que tendran talent amb una cosa, d'altres amb qualcuna cosa en concret però, es important entendre que la perfecció no existeix i que l'ajuda a persones amb Necesitats Educatives de Suport Educatiu s'han de tractar inclusivament per inclore a tots els alumnes dins l'aula. Seria molt interesant que els propis alumnes ajudin de forma activa a als nins amb NESE. Si ens centram amb un transtorn dels comentats anteriorment ,per exeple el TEA podem dir que en primer lloc les seves sigles signifiquen: Transtorn del espectre autista. Aquest transtorn s'anomena espectre perquè els seus casos varien molt. Podem trobar persones molt carinyoses, d'altres més antisocials,(eviten abraçades, no xerren molt,)o d'altres no volen xerrar amb absolut. Quant a l'aprenentatge d'aquest alumne dins els centres escolars, es important atendre-los amb totes les necessitats que calguin ja que,encara que poden ser molt inteligents, cal tenir presente que tenen una dificultat i que per això seria acertat ajudar-los si ho precisen. Els alumnes tedeixen a tenir comportaments nerviosos i volem com a mestres intentar sempre controlar el seu comportament. Des del meu punt de vista, cal destacar que una bona idea seria la utilització d'aules que siguin realment espacioses amb la utilitat de poder mourer-se amb facilitat si és així el que realment desitjen, trobarse en un espai amb amplitud. Afavorir metodologies diferents a les actuals tals com racons, projectes, ambients etc, facilitaria molt la feina i el treball equip al igual del grups cooperatius si es dóna el cas de presentar un nin amb TEA i és molt carinyos.
Tal i com hem après durant el transcurs de l'assignatura, podem trobar diferents alumnes que tenguin NESE dins les aules. És recomenable que es faci una adaptació ( si es cal) als alumnes que presenten dificultats. Hem de ser conscients que aquesta és la realitat del món on vivim i que no tothom és igual, cada persona és distinta i totes juntes ens hem de respectar. Si tractam les diferents categories NESE que hem estat estudiant al llarg de l'assignatura, podem dir que : Als alumnes amb NEE ( Necessitats educatives especials) poden representar diverses formes de manifestació de les quals estan: Les discapacitats sensorials auditives, sensorials visuals, motrius, dicapacitat intel.lectual, transtorn del l'espectre autista. etc. Segons el grau de cada un dels alumnes s'harà de fer una intervenció distinta. S'hauria d'intervenir amb un informe psicopedagògic a partir de la decisio de les families i el centre i segons l'infant les ACI seran significatives o no significatives Passaria el mateix amb els alumnes amb DEA ( dificultats específiques d'aprenentatge) on podem trobar alumnes amb transtorn d'aprenentatge, TDHA o TGL. La intervenció es realizarà a partir d'un document firmat per la familia. Quant a les altes capacitats dels alumnes amb NESE, hi haurá un document signat per les families on expliqui el cas de cada alumne. Aquest alumnes presenten unes capacitats altes referent al curs que estan realitzant. hem d'intentar que els alumnes AC no s'aborraxin a classe i per això a vegades fa falta fer una intervennció. Si parlam de alumnes que presenten condicions personals o històriques escolars són aquells coneguts com ( CP/HE). Són els alumnes que per qualsevol motiu, presenten un desfassament curricular de dos o més cursos ja sigui per factors personals, familiars, socials... que han provocat aquesta situació. També en aquest cas, es realitza un informe firmat per les families. Finalemnte els alumnes amb IT ( incorporació tardana) són tots aquells que necessiten mesures per poder afrontar els nous coneixaments i per tant aquestes mesures es poden aplicar a les escoles com a màxim 2 anys amb l'ajuda d'un informe NESE firmat per la familia.
Entrevista a la meva tia: Marga ➢ ¿ Com descriuries a la teva filla Cristina?
Cristina es pura alegría y espontaneidad. Con carácter, pero con muy buen fondo y muy buen corazón. Muy simpática y extrovertida, con sus miedos pero a pesar de ello muy decidida y valiente. Es también muy cariñosa. ➢ Em podries explicar en quin moment vares notar qualcuna cosa en la teva filla que et va fer pensar que tenia qualcuna dificultat? Què vares notar?
Bueno, teniendo en cuenta que es una niña adoptada a la edad de 18 meses y de un país con muchas dificultades y muchos niños en los orfanatos, ella presentaba un retraso motriz importante (al igual que el resto de niños de su edad), Cristina no andaba ni se mantenía en pie, pues no había salido de su cuna, que compartía con al menos otros dos o tres niños. Lo que nos preocupó mas desde un primer momento fué su falta de atención, pues no nos miraba a los ojos ni se fijaba en las palmitas….. etc. Enseguida notamos una falta de “conexión” con el mundo que la rodeaba, pero al haber carecido de cualquier tipo de estimulo desde su nacimiento, teníamos la esperanza de que todo mejoraría, y bueno, en realidad así fué. Cabe destacar que nos preocupó muchísimo el hecho de que había sido una gran prematura (6 meses de embarazo), pesando al nacer menos de 1 kg.
➢ En quins àmbits has notat més dificultats? Perquè?
Ha tenido siempre dificultades de aprendizaje, necesitando siempre a nivel académico una adaptación curricular significativa debido a su gran deficit de atención e hiperactividad, ademas de su retraso mental. Su mayor dificultad desde pequeña han sido las relaciones sociales, al carecer de empatía y no ponerse en el lado del “otro”, a menudo actúa como una persona egoísta y esto le creaba muchos problemas a nivel de tener amigos en el colegio y se los sigue creando en la actualidad, aunque es algo que siempre se ha trabajado mucho con ella, tanto a nivel familiar como a través de ayuda profesional. Actualmente ha mejorado mucho en sus habilidades sociales. ➢ Na Cristina està medicada? A quina edat va començar?
La empezaron a medicar con “metilfenidato” con apenas 5 años para intentar calmar su hiperactividad. Actualmente sigue medicada, se han ido variando las medicaciones. ➢ Què vàreu sentir com a pares quan na Cristina va ser diagnosticada amb TEA?
Realmente hemos estado muchos años sin un diagnóstico claro, ya que nos decían que tenia un mezcla de síndromes. Tampoco facilitó las cosas el hecho de no tener antecedentes familiares.
La verdad que cuando nos hablaron del TEA nos sorprendimos, porque como la mayoría de personas sin conocimientos en este campo, pensábamos que el “autismo” iba asociado a personas introvertidas, ariscas y reacias a las manifestaciones cariñosas o a recibirlas (Cristina es extremadamente cariñosa ).
Cuando recibimos el diagnóstico no cambió nada pues lo recibimos hace relativamente poco. Hemos notado mucha confusión a la hora de dar un diagnóstico. Lo más duro fué cuando nos dijeron que tenía un retraso mental acompañado de muchos síndromes y que éstos se irían manifestando a medida que la niña fuera haciéndose mayor. ➢ Saps si la teva filla té antecedents familiars relacionats amb aquesta dificultat?
No hemos obtenido respuesta al intentar averiguar en Rumanía.
➢ A quina escola va assistir na Cristina? Quines adaptacions va tenir na Cristina durant l’educació primària?
La Porciúncula . Adaptación Curricular Significativa. ➢ Vos vàreu involucrar amb l’escola per tal de millorar el desenvolupament de na Cristina dins l’aula? De quina manera?
Siempre estuvimos muy involucrados con el colegio. Ella tenia algunas horas a la semana con PT y además otro tipo de refuerzo. Siempre hemos trabajado con el colegio, con el fin de ir todos por el mismo camino.
A nivel de enseñanza me fué de gran ayuda la predisposición que encontré con todos sus tutores y maestros de refuerzo, pt……. Recuerdo que a principio de curso, antes incluso de empezar el colegio, nos reuníamos y trazábamos un plan para Cristina y unos objetivos de aprendizaje. Además del colegio, ella asistía a refuerzo con una pedagoga 4 o 5 horas por semana durante muchos años, hasta incluso en la ESO. Durante la enseñanza primaria incluso la profesora particular asistía conmigo a las tutorías y marcábamos conjuntamente con el colegio y con ella todo el plan a seguir. Gracias a todo este trabajo en equipo, Cristina hoy lee y escribe perfectamente sin apenas faltas de ortografía. Consiguió en matemáticas llegar hasta las divisiones, aunque ahora, al no practicar se le hayan olvidado. Se sabía las tablas de multiplicar. ➢ Vares estar d’acord amb totes les adaptacions que li feren els mestres?
En algunas épocas en que Cristina estaba muy receptiva, aprovechábamos para ir al colegio a revisar la adaptación para exigirle más. Lo mismo cuando atravesaba etapas de mas ausencias, teníamos que recortar. ➢ Qualque persona especialista vos va assessorar en qualque situació? Formava part de l’escola?
El equipo de orientación de la escuela siempre ayudaba, sobre todo a nosotros que estábamos desbordados y muy desconsolados. Con Cristina tenía su psicóloga particular, ella nos asesoraba mucho en cualquier situación de su día a día. ➢ Com han estat les seves amistats a l’escola? Creus que na Cristina s’ha trobat involucrada amb el seu companys a classe?
En el colegio llegó a tener amiguitas, pero es cierto que los padres teníamos que ayudar mucho en su integración, en el sentido de invitar amigas a que vinieran a casa, ya que sinó a ella nunca la invitaban.
➢ Com és na Cristina al dia a dia?
A dia de hoy Cristina tiene 21 años y hace 1 año que vive en una vivienda tutelada de Amadiba. Ha conseguido un nivel muy alto de autonomía,. Ella sola se mueve con los autobuses de linea, por las mañanas sale de su piso a las 8 y se va a su ocupación, que actualmente es “Guia de Esment” en El Molino Dén Garleta (Santa Catalina). Tambiém es muy deportista, desde hace ya muchos años eligió la natación (adaptada,) consiguiendo siempre quedar en los primeros puestos en campeonatos. También ha jugado a tenis, le dieron beca de la fundación Rafa Nadal y viajó a varios sitios de España y también a los juegos europeos organizados en Luxemburgo donde consiguió quedar medalla de plata de su categoría. Es competitiva y esto le ha sido de gran ayuda. Como cualquier persona de su edad, tiene sus amigas y amigos, sus novios, …….. Los fines de semana está con nosotros. Lo mas improtane a dia de hoy, es que estamos consiguiendo que sea una buena persona
y muy FELIZ.
ELS ALUMNES NESE: TEA
Despprés de fer l'entrevista a la meva tia, em vaig adonar que era una història parescuda a la que va contar en Carlos, aquell dia a classe. Aquell dia va ser molt interessant ja que poder veure de primera mà un alumne que ha anat superant les seves dificultats poc a poc, sembla tan gratificant. Per això es molt important que les families estiguin involucrades a 100% amb els seus fills la qual cosa fa més fàcil la convivència. Per tal de poder juntar el tema de la participació de les families i els alumnes NESE, adjuntaré un video on expliqui exactament que es el TEA, quines són less seves manifestacions, perque es diu espectre etc.
QUINES SÓN LES ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES? Entendre la educació com una part fonamental de la vida d'una persona es entedre que aquesta persona serà el recull de tot el que pugui experimentar y desenvolupar amb la seves capacitats. Des del moment que l'aprenentatge entra en contacte amb un infant, es crea un vincle entre els contiguts que es treballaran y la metodologia que farà utilitzar la docent o el docent a l'hora d'explicar-los. Cap metodologia és doleta. Si partim d'aquesta frase cal destecar que totes les metodologies tenen alguna cosa bona, es a dir, la metodologia tradicional que ha estat tan criticada per diversos autors, no vol dir que sigui una estratègia metodologica poc viable, sino que, es una estratègia que només seveix per un tipus d'alumnat. Aquest tipus d'alumnat té una capacitat d'estudiar i plasmar a l'exàmen tot el que ha après a partir d'un llibre de text. A les hores, jo em deman ; Perquè si aquesta metdologia només serveix per un tipus d'alunat, no es realitzen d'altres on es pugui verure una vessant transversal en el coneixament del infant a més d'una interpretació del aprenentatge com a joc i no com a atributs o caracteristiques com: aborriment, estudiar es poc agradable,quin fàstic...? Qualcunes d'aquestes ja han estat incorporades dins les aules. Quant a les estrategies que podem trobar destaquen:
Els ambients d'aprenentatge coopertiu
Els projectes
Els tallers
Els racons
Els grups interactius
etc...
Jo voldria destacar el projectes ja que he pogut viure l'experiència disn una aula de primària. Els projectes es basen en una metodologia on els alumnes a partir de la pròpia experiència i del coneixament empíric, gaudeixen d'una feina distribuida en sesions on a cada sessió realitzen diverses activitats les quals les unes amb les altres guarden una relació en comú; el contingut a treballar. Segons M.Valero (2007) argumenta que : "L'aprenentatge basat en projectes és l'aprenentatge que es produeix com a resultat de l'esforç que fan els
alumnes per desenvolupar un projecte." (p 1) Aquí vos adjunt un video on explica de forma dinámica què és un proyecte:
Els projectes poden variar molt en quant a temps i organització de les sessions. Cal destacar que un projecte pot durar 1 mes, o pot durar un trimestre i que per tant depenen de molts de factors. Com a conclusió final voldria destacar com aquestes metodologies construiexen el coneixament dels alumnes i consider que la educació tradicional només aten a un quants, deixant de banda els altres alumnes que no tenen les mateixes capacitats de retenció. La meva intenció, no és establir una crítica negativa sota la educació tradicional, sinó que intentar promoure aquesta educació i combinar-la amb altres metodologies per així atendre a TOTS ELS ALUMNES i no tan sols a un parell.
